Club Patí Tordera

DELS INICIS FINS LA FUNDACIÓ DEL CLUB
Cap a l’any 1942 un grup de joves de Tordera es van aficionar a patinar. En aquella època ho tenien molt difícil ja que feia ben poc que s’havia acabat la guerra civil i els recursos de tota mena eren escasíssims. Però la força de la necessitat, acompanyada de la imaginació, de la il·lusió i la voluntat tossuda de divertir-se i tirar endavant feia que de una manera o altre els problemes es solucionessin i aconseguissin practicar l’esport que els agradava.

En aquell durs inicis els patins se’ls feien ells mateixos. Així per exemple els coixinets trets dels cotxes abandonats per la guerra els feien de rodes. Era tanta la afecció que tenien per patinar que cada vespre, al antic local del cinema Clavé anaven a patinar fins la una o des dues de la matinada i es deixaven els pocs patins que tenien els uns als altres. Més endavant, a través de l’anomena’t Educación y Descanso es van començar a aconseguir alguns jocs de patins nous i així anaven practicant i perfeccionant el patinatge. Eren un grup d’onze joves que l’any 1945 ja sabien patinar força bé però que no tenien encara ni idea de jugar a l’hoquei.
Aquell any 1945 és quan arriba a la nostra vila el bon amic Isidre Escriche de Luca, destinat al Campament Militar que hi havia a prop de la cruïlla de la Nacional II a Can Bartolí i que jugava al G.E.iE.G. de Girona. Aviat es va assabentar que hi havia un grup de joves que ja sabien patinar prou bé i els va ensenyar a jugar a l’hoquei. AIXÍ ES VA FUNDAR EL CLUB PATÍ TORDERA.

DE LA FUNDACIÓ A LES COMPETICIONS OFICIALS
En aquella època el Sr. Juan Surós, que era el Delegado Local de Educación y Descanso es va comprometre a comprar tot el que fes falta per tirar endavant l’equip de hoquei sobre patins. Las pilotes es compraven al Sr. Augusto Serra de Girona, que va ser el capità de la Selecció Nacional d’aquella època. Com a detall curiós i comparatiu direm que els estics costaven 90 pts.
D’aquesta manera es va anar practicant l’hoquei de forma totalment afeccionada.
L’agost de l’any 1951 s’inaugura la pista que ara s’anomena Pista de l’Amistat i que llavors es deia Pista Municipal de Tordera. En la inauguració es va fer entre altres actes una exhibició de patinatge artístic a càrrec dels inoblidables Jaume Viñas, Marcela Trullos i Edurne Echevarrieta. A continuació es va celebrar el primer partit de hoquei sobre patins a Tordera. Va ser entre el C. F. Barcelona i el G.E.i E.G. de Girona.

I per fi el 12 de octubre d’aquest mateix any va arribar el dia tan esperat i EL CLUB PATÍ TORDERA VA JUGAR EL SEU PRIMER PARTIT.

La plantilla comptava amb onze jugadors, que eren: Antoni Camps (el Cubano), Joan Torner, Josep Babot, Pere Vendrell, Enric Carbonell, Joan Sanz, Josep Torner, Pere Nonell, Daniel Berney, Eduard Sanz i Joan Ayats. A partir d’aquell 1951 ja vam començar a participar en campionats.
A finals de l’estiu de 1952 el Maçanet també va jugar el primer partit a la seva Pista Jardín i va ser precisament amb el C. P. Tordera.
En aquella època havíem de jugar a través de Educación y Descanso o bé d’Acción Católica però al 1953 ja ens vam poder afiliar a l’O.A.R. de Girona i vam participar en campionats que havíem d’anar a jugar a Girona i a Barcelona.
Després de la fundació del club pesaren alguns anys abans no s’inicià la competició oficial de la mà de la Federació de Girona. Anys més tard el Club s’inscriu a la Federació de Barcelona participant inicialment en les categories inferiors.

EL PATINATGE ARTÍSTIC
Cap als 70 neix la inquietud de crear una secció de patinatge artístic dintre del Club Patí Tordera. És ben cert que el patinatge artístic ha aconseguit despertar força interès en el nostre poble i que durant tots aquests anys ens ha obsequiat amb uns excel·lents festivals any darrera any tant per la Festa Major com per les festes de Nadal.
Es just esmentar la gran qualitat d’art, de fantasia, de moviments, de gust, de vivesa i, sobre tot, la il·lusió aportades en aquests festivals. Els fortíssims aplaudiments del públic que hi assisteix demostren el reconeixement i l’agraïment per la qualitat de l’espectacle que ofereixen les patinadores i patinadors així com pel treball dels entrenadors i entrenadores i els dirigents d’aquesta secció.
Aquesta secció ha obtingut gran quantitat de títols obtinguts en competicions oficials en diversos campionats catalans i estatals, estenent la seva fama fins al camp internacional.

EL CLUB S’ORGANITZA
Retornant a l’hoquei direm unes paraules sobre la organització del club en aquells estadis inicials.
En una primera etapa es pot ben dir que els jugadors feien de tot: de jugadors, de directius, de mecànics, de fabricants de material esportiu i de espònsors. Als anys 60 ja s’hi afegiren algunes persones que els portaven la part burocràtica i actuaven d’alguna manera com a responsables del club. L’últim d’ells, l’últim llanero solitario –per fer servir un símil cinematogràfic- fou el Sr. Esteve Matas, que és qui va donar la alternativa a la primera Junta del Club.
És a partir de la primera Junta Directiva, presidida pel Sr. Francesc García, que el hoquei arrela de veritat en el nostre poble i es posen els sòlids fonaments que han fet possible que el nostre Club sigui avui una esplèndida realitat, una societat esportiva admirada, respectada i coneguda arreu d’Espanya i a tots aquells llocs del món on es practica aquest esport.
Tant es així que hi ha qui diu “Ací a Tordera molts no s’adonen pas del que tenen”. Aquella primera Junta Directiva, amb una gran visió de futur, va esmerçar els seus millors esforços en cuidar la pedrera començant amb l’escola i els pre-benjamins, i a poc a poc es va anar comptant amb equips en pràcticament totes les categories.
La segona Junta la va presidir el Sr. Joan Privat, que ja era vicepresident amb el Sr. García i el seu gran mèrit fou continuar el treball iniciat, el que va suposar la consolidació Definitiva del club i la possibilitat de recollir els primers fruits. Dels entrenaments i de la direcció tècnica dels equips se’n feia càrrec el Sr. Josep Riera.
Durant tots aquests anys van ser moltes les dificultats: incomprensions, pocs socis, falta de suport dels afeccionats –que pràcticament es reduïen a aquelles persones que hi tenien un interès directe com tenir un fill o un familiar que hi jugués-, i sense espònsors ni pràcticament recursos econòmics. No cal dir que tothom hi treballava de franc.

2ª PART -DE LA CONSOLIDACIO DEL CLUB ALS NOSTRES DIES

DEL PRIMER TÍTOL A LA DIVISIÓ D’HONOR (78-79)
El Club ja estava consolidat i ben orientat, els resultats no trigarien en arribar.
Ja hem esmentat cóm el club, esportivament parlant, s’havia posat a treballar partint bàsicament del planter local. Així arribem a la temporada 73-74, on es començaran a recollir els primers fruits de la gran dedicació i entrega que directius i jugadors hi havien esmerçat, guanyant ni més ni menys que el Campionat de Espanya en categoria infantil.
Com a dada anecdòtica cal recordar que hem passejat els colors vermell i groc per tota la geografia nacional en el temps en que estava prohibida la exhibició de la senyera de Catalunya.
En la temporada 77-78 el Club Patí Tordera es proclama Campió de Segona Divisió i ascendeix a Primera Divisió Nacional en la qual va militar tan sols una temporada, ja que en va quedar campió. És a dir, en dos anys i amb jugadors formats a la nostra pedrera es pujà de Segona a Divisió d’honor, cas insòlit i sense precedents en el mon del hoquei sobre patins. Aquestes fites es van assolir essent president del Club el Sr. Sayó. Entrenava el primer equip el Sr. Alonso.
Ja tenim l’equip a Divisió d’honor. Això comportarà una sèrie de problemes que caldrà resoldre. Primer caldrà buscar un nou president ja que el Sr. Sayó, per raons de feina, es trasllada a Mataró. Serà el Sr. Martinell qui es faci càrrec del Club.

DE L’ARRIBADA A LA DIVISIÓ D’HONOR FINS L’ACTUALITAT
Ja hem dit que la Divisió d’honor tot i ser una fita llargament perseguida comportarà uns quants problemes.
A Divisió d’honor és obligatori jugar en pista coberta, per tant no es pot jugar a la pista de l’Amistat que és descoberta i l’Ajuntament de l’època, per diverses causes, no pensa pas en cobrir-la. Serà la parròquia qui oferirà una solució, accelerant de comú acord amb el Club Patí la construcció d’un pavelló en els terrenys anomenats de la Cènia, molt ben situats per a aquest objectiu. Es juga el primer campionat amb el més imprescindible: pista de joc, dos vestidors i la coberta del pavelló. S’acabarà poc a poc, en anys successius, aportant el Club Patí els corresponents ajuts oficials per un total de 16 milions de pessetes i la resta fins els 44 milions –que serà el cost total del pavelló els posarà la parròquia. Per assegurar el primer campionat (era molt important consolidar-se en la nova categoria) la Junta es preocupa de fitxar tres jugadors forasters. La mesura es demostrarà encertada: s’assoleix el subcampionat, a tant sols un sol punt del potent F.C. Barcelona.
La Divisió d’honor comporta moltes despeses. El problema econòmic serà en endavant el gran problema del Club, i també serà el causant de que els millors jugadors que surten de la nostra pedrera se’n vagin a altres equips, i que les diverses Juntes Directives durin poc.
Esportivament, però, des de llavors i fins la temporada 2001-02 el nostra club s’ha mantingut en la Divisió d’honor, ocupant gairebé sempre llocs destacats. Hi destacarem dos subcampionats.
A nivell internacional un dels més meritoris èxits del Club és el títol de Campió d’Europa de la C.E.R.S. aconseguit a la temporada 1985-86. Posteriorment obtindria dos subcampionats més en aquesta competició. També cal destacar el haver arribat en tres ocasions a les semifinals de la Copa de Europa. Igualment s’ha de remarcar el digne tercer lloc aconseguit en el Campionat de les Nacions de Montreux (Suïssa) a la temporada 1992-93 en que el C.P. Tordera Copersa va ser el representant oficial a nivell de tot l’Estat Espanyol en front de potents seleccions com Portugal, Itàlia, Argentina, etc.
Pel que fa al base -veritable motor esportiu del club- sempre s’ha distingit per la seva gran qualitat, i ha obtingut diversos Campionats de Espanya i moltes participacions en els Campionats de Catalunya on ha quedat en llocs molt destacats. Això sense comptar altres títols ni les victòries en molts dels tornejos en que han participat.
A la temporada 2001-02, després de 23 anys seguits a Divisió d’honor es perd la categoria. Com sempre el problema no és la falta de bons jugadors sortits del Club sinó la dificultat de retenir-los enfront de las bones ofertes que reben d’altres Clubs i que la nostra economia no ens permet d’igualar.
Malgrat això a 1ª Estatal només s’hi està una temporada ja que s’aconsegueix l’ascens immediatament. Tot seguit tornem a baixar i tornem a pujar. Actualment doncs –temporada 2005-06- tornem a estar a Divisió d’honor, (anomenada O.K. Lliga des de la temporada 2002-03), i malgrat d’altíssim nivell que hi ha en la élite del hoquei sobre patins espanyol esperem consolidar-nos-hi novament.
Tornem amb la organització del Club. Acabada la primera temporada a Divisió d’honor el Sr. Martinell deixarà la presidència i el succeeix el Sr. Ángel Torrelles, que presidirà el Club durant tres temporades, prenent el relleu el Sr. Jaume Porta durant dues temporades. A continuació serà el Sr. Francesc Santiago qui durà les regnes del Club les tres temporades següents. Després , el Sr. Eudard Carbonell durant uns mesos dirigirà una gestora fins a la convocatòria de noves eleccions, en que és elegit el Sr. Joan Castañé, que estarà davant del Club dos anys i mig, passant a continuació a ser-ne President Mn. Joan Solá, rector de Tordera, justament l’any del cinquantenari.
Posteriorment al capdavant del club hi trobarem els Srs: Joaquim Segurado, Eduard Treserras, en Francesc Santiago novament i actualment el Sr. Ramón Viñolas havent deixat tots ells el fruit del seu esforç i dedicació.
Durant aquests anys s’ha procurat buscar alguns espònsors. El primer fou Secopal, el segon Fontdor, després Teide, i a continuació Copersa. Després vindrien Bykler i actualment el Grup Tarradellas. Si bé totes les col·laboracions són molt importants –també sens dubte les petites- volem fer un esment especial envers Copersa i la familia Copestake qui van donar el seu suport al club en uns difícils anys de crisi econòmica i empresarial, estant amb el club tant a les verdes com a les madures.
També el nostre Ajuntament ha col·laborat en el manteniment del Club; unes èpoques més i altres menys segons necessitats i disponibilitats. En aquests moments constatem amb satisfacció que el nostre Ajuntament valora cada vegada més la importància que el nostre Club té i ha tingut per a la població de Tordera, el nom de la qual ha passejat i donat a conèixer arreu.

EPILEG

Aquesta és, a grans trets, fins als inicis de la temporada 2005-06, la història del nostre Club Patí Tordera. És ben cert que infinitat de nobles gestes de jugadors –també els vinguts de fora però que igualment han portat amb orgull els colors del C.P. Tordera- i de moltíssimes persones que de una manera totalment desinteressada s’hi han entregat i s’hi entreguen no poden quedar reflectides en aquesta breu història. A totes aquestes persones volem expressar en nom del C.P. Tordera el més sincer reconeixement i agraïment, per que és amb amb el seu esforç, il·lusió i entusiasme, juntament amb els socis, col·laboradors, afeccionats, Juntes Directives, espònsors, Ajuntament i el recolzament de tot el poble de Tordera en general que s’han pogut asolir els resultats obtinguts fins el moment i els que de ben segur s’aconseguiran en el futur.

Col·laboradors.